D'anada... (28/03/2012)

 Dibuix de Rafa Ulecia i Miriam Pérez Calvo

Aquella sensació que t’omple la panxa d’un pessigolleig dèbil que va augmentant a mesura que passen les hores, aquella brillantor als ulls i aquell somriure permanent que no hi ha qui et pugui treure de la cara... Són els nervis. Comprovar la maleta mil vegades i tornar-la a comprovar perquè estàs segur que et deixes alguna cosa, revisar l’hora i lloc de quedada per assegurar-te de no arribar tard... Són els previs d’anar de viatge. I si les expectatives són molt bones i t’esperen tres dies amb bona companyia i un bon pla, les ganes s’intensifiquen.
Així estàvem, reunits ben dora a l’Estació de Sants de Barcelona, llestos per donar corda al nostre curt però intens viatge a Madrid.

Laia Guillén i Berta Marquès

El Temple Debod (28/03/2012)

Cansats i amb poques ganes de caminar vam arribar al temple de Debod. Tots ens esperàvem un lloc molt gran i potser això ens va fer treure les ganes de veure’l. Però quan vam arribar, era tot el contrari del que havíem pensat. Un lloc petit, però d’una gran bellesa. Abans d’entrar vam anar a veure les meravelloses vistes de Madrid. Des de dalt de la muntanya podíem divisar la gran ciutat i els seus edificis camuflats per la vegetació. Al entrar dins del temple Egipci ens vam sorprendre: com una construcció tan petita podia tenir tant de valor i tant significat per tota una societat? Un lloc sagrat de rituals. Un regal entregat per agraïr les ajudes d’un país a un altra. Va ser, probablement la visita més curta, però vam tenir la oportunitat de gaudir de les riqueses d’una cultura que es distancia moltíssim de la nostra.

Eugenia Gimeno

 

Nit al teatre (28/03/2012)

El dimecres per la tarda vam anar tots a veure el musical de “El Rey León”. Una estona abans que comencés l’espectacle, ens vam reunir tots a l’entrada del teatre Lope de Vega, situat a la Gran Vía. Tots estàvem molt emocionats i amb ganes de veure un musical, ja que és una cosa que a la majoria ens agrada i a la que poques vegades tenim l’oportunitat d’assistir. Anàvem molt mentalitzats de les males localitats que teníem, però en el moment d’asseure’ns vam veure que no estàvem tan lluny com ens havien dit. Es veia la mar de bé.

 

L’espectacle va ser increïble. Els actors omplien l’escenari, amb una caràcter molt fort i unes danses perfectament executades, amb molta delicadesa. La història era la que tots coneixem de la pel·lícula del Rey León de Disney. Per nosaltres, els moments àlgids de l’obra van ser en la cançó “Yo voy a ser rey León” i, sobretot, la mort de Mufasa, el pare de Simba. En aquell moment, tot el teatre es va quedar sense paraules. Era com tirar enrere i retrobar-se amb la infància Disney que tots hem tingut, cantant les cançons senceres i gaudint amb els personatges amb els que vam créixer.

Anàvem amb unes expectatives força altes a l’espectacle, però el que ens vam trobar les va superar de llarg. Tots vam estar d’acord en què la tutora havia tingut una idea increïble al buscar entrades per el Rey León. Una obra totalment recomanable a tothom!

Maria Zapatero

Madrid en convulsió: La Vaga General (29/03/2012)

Tots sabem que la situació actual, social i econòmica, s’aguanta per un fil molt prim. Últimament els diaris i els telenotícies són envaïts per retallades, corrupció, reformes laborals, promeses polítiques... Estem envoltats de malestar. La gent està enfadada i cada cop es conforma menys.

Havíem sortit de Barcelona sabent que el dia de la vaga general no seria fàcil. Feia temps que estava convocada pel 29 de març i, com ja ens esperàvem, no seria pas desconvocada per fer-nos la jornada més fàcil.      
Madrid es preparava per albergar la gentada que es disposava a envair els seus carrers durant el dijous. Policia custodiant els punts més importants de la capital, cartells  reivindicatius tenyint el cel i els crits dels manifestants que es colen entre els sorolls urbans.

Vam rebre notícies de Barcelona durant tot el dia. A la nostra ciutat les coses s’havien complicat: contenidors cremats, vidres trencats, establiments destrossats... A Madrid, dintre del que pot suposar la situació en si, s’estava tranquil.

Podem ser partidaris de veure el got mig ple i diem que, a pesar de la dificultat extra que va suposar moure's per Madrid, aquest 29 de març va ser la oportunitat perfecta per viure un dia de vaga a la capital del país i estar al mig d’una realitat que no només podem veure a través de la televisió.

 Berta Marquès 

Matí al "Parque del Retiro" (29/03/2012)

El "Parque del Retiro" és un dels llocs més emblemàtics de Madrid, recomenada a totes les guies. La seva immensitat tant del llac com dels jardins no ens va deixar indiferents. Encara que no vam poder gaudir-ho molta estona, ens vam poder perdre entre la multitud i disfrutar al màxim. Allà s'hi pot trobar el Palau de vidre que al entrar et dona la sensació d'estar sota el cel d'una nit estrellada. Aquesta és una sala tota de vidre i està recoberta amb unes placas blau marí amb foradets que són signes matemàtics. Al reflectir-se el sol al vidre i passar entre els foradets, crea un efecte d'entre foscor i lluminositat que ens va deixar embaladits. Semblava un indret totalment màgic que ens va deixar enlluernats per una bona estona. Davant d'aquest palau, tenim una petita gruta amb un forat pel qual  passava una cascada, es gaudeix d'unes bones vistes.
Els grans estols verds de gespa, els caminets que s'entrellaçaven entre si i el bon dia que feia van crear l'atmosfera perfecta perquè poguéssim aprofitar al màxim de la immensitat del parc.

 

Paula Baque, Elena Araujo i Olivia Muiños

El Reina Sofia (29/03/2012)

Era dia 29 de març de 2012; sí, el dia de la vaga general, i estàvem tots disposats a anar cap al Reina Sofia. Estàvem, tot s'ha de dir, una mica espantats pel que ens havien dit sobre el que ens podríem trobar durant el dia de la vaga, però també  estàvem preparats per a qualsevol cosa,: separats per diferents grups per si en algun moment ens posàvem en mig d'una manifestació poder sortir-ne tots. Però tot i que ens ho havien pintat molt malament vam arribar perfectament a la porta del Reina Sofia una mica abans de l'hora d'entrada.

Vam entrar al Reina Sofia a la una i mitja del migdia, per separat, amb l'obejectiu complert de visitar tot el museu.

El Reina Sofia té 5 plantes, si contem amb la planta numero 0, cada planta té una temàtica i un estil diferent.

 

El quadre que més ens va impressionar va ser el Guernika de Pablo Picasso. És molt més gran del que t’esperes; és genagant i espectacular! Quan el vaig veure, vaig buscar diferents figures, simbols que s'havien de visualitzar: el soldat mort, la mare amb el seu fill mort en braços, el colom, la casa que s'està cremant i cada una de les formes que fan que el quadre sigui tan impressionant.

Deixant de banda el Guernika, una cosa que ens va sobtar del museu va ser que hi havia una part en la qual hi havia uns ocells dins d'una gàbia, no sé, ens va agradar perquè donava una imatge diferent a la que la gent sol tenir dels museus.

Per últim volem dir que el jardí del Reina Sofia és preciós i un bon lloc on poder descansar desprès d'una visita pel museu.

Marta Bastida i Adriana Ferragut

Madrid dels Àustries (29/03/2012)

Caminar pel centre de Madrid és descobrir amb cada pas un xic de la història de la dinastia dels Habsburg. Arribar a Puerta del Sol representa una mena de flashback cap a la nit de Cap d’any, i les imatges del batibull de gent inundant-la que tant sovint veiem per  televisió s’apoderen de la meva ment. Tot seguit, els ulls es desplacen cap a la dreta i troben la famosa estàtua del Oso y el Madroño, signe representatiu de la ciutat. Els grups de turistes ens segueixen i els flaixos de les càmeres són constants. Continuem amb la marxa, tot passant per carrers comercials, fins al nostre destí: la Plaza Mayor. Normalment estaria a besar de pintors buscant inspiració i de paradetes amb centenars de monedes per als col·leccionistes; però el 29 de març, dia de la vaga general, nosaltres érem gairebé els únics transeünts. Els edificis més significatius de la plaça són la casa de la panadería i la casa de la carnicería. Construïda al 1692 per Juan Gómez de Mora, la casa de la panadería ha vençut la batalla a les flames en nombroses ocasions i, lamentablement, la darrera remodelació de la façana va esborrar el que els humanistes hem vingut a buscar a Madrid: mitologia. Sortim de la Plaza Mayor pel camí de la dreta, custodiat per estrangers degustant la gastronomia espanyola; ja siguin cayos, tapas o el típic entrepà de calamars. Ara bé, pels sibarites del tast de qualitat, res millor com una visita al afamat mercat de San Miguel: tot un ritual pels sentits!

 

Com diu la cançó de Queen: “show must go on”, i ara, la nostra visita guiada posava rumb cap a la catedral de la Almudena. Com que no vam tenir l’oportunitat d’entrar-hi, l’únic que os puc assegurar es que les seves dimensions impressionen, i que la seva façana d’estil neoclàssic no et deixa indiferent. En aquesta ocasió, la brúixola va perdre el nord i ens va portar unes 100 passes en direcció contraria. Enfront, la imponent Plaza de Oriente amb els jardins de Sabatini, i al vell mig, la estàtua de Felip IV: sens dubte, un instant per emmarcar.

Senyores i senyors, nens i nenes, aquí finalitza el nostre viatge pel Madrid dels Austries. Propera parada: allà on os transporti la imaginació.   

Laia Bastida

Exposició de Marc Chagall (30/03/2012)

Era l’últim dia del viatge i ens vam aixecar cansats, notàvem que era dia de tornar a casa. Però la jornada que ens venia a sobre no era pas tranqui-la, abans d’agafar l’AVE cap a Barcelona ens quedava molt per fer. La primera parada: l’exposició del pintor rus Marc Chagall a Caja Madrid.

Durant l’exposició vaig observar que a la majoria d’obres fetes per ell apareixien sempre una parella formada per un home i una dona, i l’home sempre tenia una mà sobre el seu pit, molt curiós.

 

                                                                                                                                                                                                        

També ens van comentar que sempre en les seves obres pintava animals, perquè de petit va créixer en un entorn rural.

És important dir que la seva pintura, també ha sigut dedicada a l’amor, a la dona i a la maternitat. Temes que vam poder veure quan ens passejàvem per les sales blanques de l’exposició. Vam seguir la veu de la guia i vam resseguir cada racó de l’exposició. Sempre intentant copsar al màxim els colors i les formes de l’artista.

Ariadna Pey i Mireia Torra

 

Visita al Museu del Prado (30/03/2012)

El 30 de març vam realitzar la visita al museu del Prado. Després de travessar els carrers de Madrid vam arribar a la porta Murillo cap a la una menys quart. Asseguts al petit jardí de la porta de Murillo esperàvem el nostre torn per entrar al museu. Ens va dividir en dos grups, els quals havien d'entrar amb mitja hora de diferencia. Tot havia estat pensat o preparat prèviament per els encarregats del Prado i per la nostre tutora, i desprès de tramitar tot el moviment de motxilles i bosses, vam pujar les escales per accedir a la planta 0 del gran i majestuós edifici.

El museu estava organitzat de forma cronológica. La primera planta s'ens va presentar amb una gran varietat d'obres, com aniriem veien  durant la visita, de pintura Espanyola, Alemana, Flamenca, Italiana i finalment amb algunes expossicions temporals dels segles XII fins XIX. A més, vam poder gaudir de diferents peces d'escultura neoclàssica distribuida entre les sales d'aquesta.
Només entrar vam presenciar diverses obres de Francisco de Goya. Inicialment ens vam aventurar en la sala de les conegudes pintures negres de l'artista. Consistia en una sala que recollia la col·lecció de 14 obres realitzades durant el segle XIX, pintades amb colors foscos, de temàtiques mitològiques i religioses.
Ens vam passejar pels passadissos observant les obres diverses que s'ens oferien pel devant: Pintura romànica i gòtica espanyola, el Greco, obres diverses del barroc, passant per altres obres de Goya fins arribar a la pintura del segle XIX.

Les obres mestres que recollia el museu eren algunes d'artistes italians com les del Greco, del qual vam poder veure una entre moltrs altres de les seves obres  anomenades "el caballero de la mano en el pecho"; una amplia col·lecció de pintures d'espanyols  Diego de Velazquez amb el seu quadre   de "les menines", sense oblidar-nos dels diversos retrats de la cort amb la coneguda imatge de la "Reina d'austria"; Sorolla i la seva obra "niños en la playa"; Rafael amb diverses obres de temàtica religiosa, entre elles el retrat del  Cardenal; Murillo amb "el sueño de patricio Juan; Durero amb el seu autorretrat o la representació d'Adan i Eva, i altres grans artistes com Zurbarán i Tizano.

Després de dues hores caminant entre les parets covertes per incontables obres d'art i realitzant els treballs corresponents a cada modalitat, ens vam reunir a la mateixa entrada de Murillo. Esgotats per la visita, però satisfets, vam marxar deixant enrere una de les majors pinacoteques d'art del món.

Elena Araujo i Paula Baqué

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Art i Literatura: Relacionant mites 

Els Humanistes de la classe vam aprofitar la visita a l'espectacular Museu del Prado per a veure-hi respresentats un munt de mites treballats a classe. Es ben expecial veure plasmades les històries de Déus i herois que ens han acompanyat durant tot aquest curs. Des de les nombroses històries de'amor de Zeus fins a les gestes més rellevants dels protagonistes de la història grega.
Per acabar de tancar la nostra aportació al museu vam buscar textos relacionats amb els quadres i vam poder formar, així, un bonic recull d'art, mites i literatura contemporània.

 

Aquest és un dels treballs que vam acabar realitzant a classe. Poder crear un recull de mites i qudres, i tan complets com ho és aquest, va ser el resum perfecte per a la nostra visita al Prado.

Treball realitzat per Eugènia Gimeno

"Prometeu i Andròmeda" de Rubens 

 

 

 

 

El mitògraf atenès Apolodor va deixar plasmat el mite de Prometeu i Andròmeda:

 

(...) Cuando el Abantíada la vio atada por los brazos a las duras rocas (y de no ser porque una leve brisa movía sus cabellos y cálidas lágrimas manaban de sus ojos, habría creído que estaba esculpida en mármol), sin saberlo ardió de amor por ella, se quedó pasmado, y cautivado por la imagen de la belleza que había ante sus ojos casi se olvidó de batir las alas en el aire.

Entonces se posó y dijo: “Tú, que no  eres digna de llevar otras cadenas sino aquellas que enlazan a los apasionados amantes, responde a mis preguntas y dime el nombre de tu país y el tuyo, y por qué llevas esas cadenas!”(...)

 

 

 

 

Segles més tard, el poeta i dramaturg Lope de Vega, expressava el mite en forma de vers:

 

 

Poema de Andrómeda de Lope de Vega

Atada al mar Andrómeda lloraba,

los nácares abriéndose al rocío,

que en sus conchas cuajando en cristal frío,

en cándidos alijófares trocaba.

Besaba el pie, las peñas ablandaba

humilde el mar, como pequeño río,

volviendo el sol la primavera estío,

parado en su cénit la contemplaba.

Los cabellos al viento bullicioso,

que la cubra con ellos le rogaban,

ya que testigo fue de iguales dichas,

y celosas de ver su cuerpo hermoso,

las nereidas su fin solicitaban,

que aún hay quien tenga envidia en las desdichas.

... I de tornada (30/03/2012)

 

Dibuix de Rafa Ulecia i Miriam Pérez Calvo

Tres dies de viatge donen per molt i, un cop sentats a les butaques de l'AVE, ja de retorn a Barcelona, ens adonem de tot el que hem pogut sentir. Tres dies d'espectatives, caminades, fotografies, trobades, vistes, descobriments, velles i noves amistats, nervis, somriures i un munt de coses per a recordar! Però tot viatge té un principi i un final, i el nostre es trobava a l'Estació de Sants. Empapats del viatge que deixem enrere, ara toca tornar a la realitat, però de ben segur que a Madrid la Classe A hi ha deixat petjada.

Laia Guillen i Berta Marquès