Dibuix de Rafa Ulecia i Miriam Pérez Calvo
Aquella sensació
que t’omple la panxa d’un pessigolleig dèbil que va augmentant a mesura que
passen les hores, aquella brillantor als ulls i aquell somriure permanent que
no hi ha qui et pugui treure de la cara... Són els nervis. Comprovar la maleta
mil vegades i tornar-la a comprovar perquè estàs segur que et deixes alguna
cosa, revisar l’hora i lloc de quedada per assegurar-te de no arribar tard...
Són els previs d’anar de viatge. I si les expectatives són molt bones i t’esperen
tres dies amb bona companyia i un bon pla, les ganes s’intensifiquen.
Així estàvem, reunits ben dora a l’Estació de Sants de Barcelona, llestos per
donar corda al nostre curt però intens viatge a Madrid.
Laia Guillén i
Berta Marquès
No hay comentarios:
Publicar un comentario