Visita al Museu del Prado (30/03/2012)

El 30 de març vam realitzar la visita al museu del Prado. Després de travessar els carrers de Madrid vam arribar a la porta Murillo cap a la una menys quart. Asseguts al petit jardí de la porta de Murillo esperàvem el nostre torn per entrar al museu. Ens va dividir en dos grups, els quals havien d'entrar amb mitja hora de diferencia. Tot havia estat pensat o preparat prèviament per els encarregats del Prado i per la nostre tutora, i desprès de tramitar tot el moviment de motxilles i bosses, vam pujar les escales per accedir a la planta 0 del gran i majestuós edifici.

El museu estava organitzat de forma cronológica. La primera planta s'ens va presentar amb una gran varietat d'obres, com aniriem veien  durant la visita, de pintura Espanyola, Alemana, Flamenca, Italiana i finalment amb algunes expossicions temporals dels segles XII fins XIX. A més, vam poder gaudir de diferents peces d'escultura neoclàssica distribuida entre les sales d'aquesta.
Només entrar vam presenciar diverses obres de Francisco de Goya. Inicialment ens vam aventurar en la sala de les conegudes pintures negres de l'artista. Consistia en una sala que recollia la col·lecció de 14 obres realitzades durant el segle XIX, pintades amb colors foscos, de temàtiques mitològiques i religioses.
Ens vam passejar pels passadissos observant les obres diverses que s'ens oferien pel devant: Pintura romànica i gòtica espanyola, el Greco, obres diverses del barroc, passant per altres obres de Goya fins arribar a la pintura del segle XIX.

Les obres mestres que recollia el museu eren algunes d'artistes italians com les del Greco, del qual vam poder veure una entre moltrs altres de les seves obres  anomenades "el caballero de la mano en el pecho"; una amplia col·lecció de pintures d'espanyols  Diego de Velazquez amb el seu quadre   de "les menines", sense oblidar-nos dels diversos retrats de la cort amb la coneguda imatge de la "Reina d'austria"; Sorolla i la seva obra "niños en la playa"; Rafael amb diverses obres de temàtica religiosa, entre elles el retrat del  Cardenal; Murillo amb "el sueño de patricio Juan; Durero amb el seu autorretrat o la representació d'Adan i Eva, i altres grans artistes com Zurbarán i Tizano.

Després de dues hores caminant entre les parets covertes per incontables obres d'art i realitzant els treballs corresponents a cada modalitat, ens vam reunir a la mateixa entrada de Murillo. Esgotats per la visita, però satisfets, vam marxar deixant enrere una de les majors pinacoteques d'art del món.

Elena Araujo i Paula Baqué

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Art i Literatura: Relacionant mites 

Els Humanistes de la classe vam aprofitar la visita a l'espectacular Museu del Prado per a veure-hi respresentats un munt de mites treballats a classe. Es ben expecial veure plasmades les històries de Déus i herois que ens han acompanyat durant tot aquest curs. Des de les nombroses històries de'amor de Zeus fins a les gestes més rellevants dels protagonistes de la història grega.
Per acabar de tancar la nostra aportació al museu vam buscar textos relacionats amb els quadres i vam poder formar, així, un bonic recull d'art, mites i literatura contemporània.

 

Aquest és un dels treballs que vam acabar realitzant a classe. Poder crear un recull de mites i qudres, i tan complets com ho és aquest, va ser el resum perfecte per a la nostra visita al Prado.

Treball realitzat per Eugènia Gimeno

"Prometeu i Andròmeda" de Rubens 

 

 

 

 

El mitògraf atenès Apolodor va deixar plasmat el mite de Prometeu i Andròmeda:

 

(...) Cuando el Abantíada la vio atada por los brazos a las duras rocas (y de no ser porque una leve brisa movía sus cabellos y cálidas lágrimas manaban de sus ojos, habría creído que estaba esculpida en mármol), sin saberlo ardió de amor por ella, se quedó pasmado, y cautivado por la imagen de la belleza que había ante sus ojos casi se olvidó de batir las alas en el aire.

Entonces se posó y dijo: “Tú, que no  eres digna de llevar otras cadenas sino aquellas que enlazan a los apasionados amantes, responde a mis preguntas y dime el nombre de tu país y el tuyo, y por qué llevas esas cadenas!”(...)

 

 

 

 

Segles més tard, el poeta i dramaturg Lope de Vega, expressava el mite en forma de vers:

 

 

Poema de Andrómeda de Lope de Vega

Atada al mar Andrómeda lloraba,

los nácares abriéndose al rocío,

que en sus conchas cuajando en cristal frío,

en cándidos alijófares trocaba.

Besaba el pie, las peñas ablandaba

humilde el mar, como pequeño río,

volviendo el sol la primavera estío,

parado en su cénit la contemplaba.

Los cabellos al viento bullicioso,

que la cubra con ellos le rogaban,

ya que testigo fue de iguales dichas,

y celosas de ver su cuerpo hermoso,

las nereidas su fin solicitaban,

que aún hay quien tenga envidia en las desdichas.