Caminar pel centre de Madrid és descobrir amb cada pas un xic de la història de la dinastia dels Habsburg. Arribar a Puerta del Sol representa una mena de flashback cap a la nit de Cap d’any, i les imatges del batibull de gent inundant-la que tant sovint veiem per televisió s’apoderen de la meva ment. Tot seguit, els ulls es desplacen cap a la dreta i troben la famosa estàtua del Oso y el Madroño, signe representatiu de la ciutat. Els grups de turistes ens segueixen i els flaixos de les càmeres són constants. Continuem amb la marxa, tot passant per carrers comercials, fins al nostre destí: la Plaza Mayor. Normalment estaria a besar de pintors buscant inspiració i de paradetes amb centenars de monedes per als col·leccionistes; però el 29 de març, dia de la vaga general, nosaltres érem gairebé els únics transeünts. Els edificis més significatius de la plaça són la casa de la panadería i la casa de la carnicería. Construïda al 1692 per Juan Gómez de Mora, la casa de la panadería ha vençut la batalla a les flames en nombroses ocasions i, lamentablement, la darrera remodelació de la façana va esborrar el que els humanistes hem vingut a buscar a Madrid: mitologia. Sortim de la Plaza Mayor pel camí de la dreta, custodiat per estrangers degustant la gastronomia espanyola; ja siguin cayos, tapas o el típic entrepà de calamars. Ara bé, pels sibarites del tast de qualitat, res millor com una visita al afamat mercat de San Miguel: tot un ritual pels sentits!
Com diu la cançó de Queen: “show must go on”, i ara, la nostra visita guiada posava rumb cap a la catedral de la Almudena. Com que no vam tenir l’oportunitat d’entrar-hi, l’únic que os puc assegurar es que les seves dimensions impressionen, i que la seva façana d’estil neoclàssic no et deixa indiferent. En aquesta ocasió, la brúixola va perdre el nord i ens va portar unes 100 passes en direcció contraria. Enfront, la imponent Plaza de Oriente amb els jardins de Sabatini, i al vell mig, la estàtua de Felip IV: sens dubte, un instant per emmarcar.
Senyores i senyors, nens i nenes, aquí finalitza el nostre viatge pel Madrid dels Austries. Propera parada: allà on os transporti la imaginació.
Laia Bastida
No hay comentarios:
Publicar un comentario